Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

El sentiment no és emoció

La harmonia o auto domini de la vida sentimental


Els sentiments reforcen les tendències. Són importants i molt humans, però no són directius de la conducta. No ens convé cercar-los com a fins en si mateixos. En la majoria de persones no està garantit el ple domini dels sentiments, ja que aquests no sempre són dòcils a la voluntat. Aquesta és una característica de l’afectivitat.

L'aparició de sentiments no és totalment voluntària, i tot i que aquests són veritables companys de la nostra vida hem d’intentar que col·laborin amb les nostres decisions lliures. Clàssicament es coneixia com a “sofrosine” la virtut que els domina, i Plató la tradueix com a moderació, harmonia, o auto domini. Això vol dir que, malgrat que els sentiments tenen sempre alguna cosa d’irracional, són perfectament harmonitzables amb la raó.

La característica més palesa dels sentiments és que solen produir en nosaltres unes valoracions molt immediates. Per altra banda ajuden a la nostra vida psíquica perquè reforcen les nostres conviccions. El professor que sent el que diu convenç més que els que solament repeteixen fórmules apreses.

Però per altra banda és molt important que els nostres sentiments siguin adequats a la realitat, es a dir, que existeixi proporció entre l'objecte i el sentiment que produeix. Els errors en l’autoestima originen sentiments falsos de sobreestimació, de prepotència o de frustració. A vegades hi ha realitats que no mereixen l’enlairat sentiment que tenim respecte d’elles i, altres vegades potser hi ha realitats que mereixen un millor sentiment del que tenim d’elles.

Per tant, tenim una bona feinada interior si intentem corregir les valoracions sentimentals que habitualment deixem de revisar.

Avui és molt freqüent confondre sentiment amb emoció. I no és pas el mateix. L’emoció és passatgera i volcànica, mentre que el sentiment profund no desapareix fàcilment, encara que tampoc es detecta tant fàcilment com els estats emocionals.

Els sentiments més profunds es perllonguen en el temps. Vivim en un món que vol alimentar la vida interior a base d’emocions fortes i sentiments fugaços I això no ens fa cap bé, perquè no tots els sentiments tenen el mateix valor. Hi ha sentiments d’una importància objectiva molt petita.

Per altra banda, la conducta que es fonamenta solament en els sentiments ràpidament decau en sentimentalisme superflu que ens genera una vida depenent dels estats d’ànim massa canviants. Moltes persones depenen tant del seu estat d’ànim que més que llibertat el que fan és actuar a cops de ganes, fòbies o filies.

En tot això cal no oblidar la importància dels gestos, que són llenguatge dels sentiments. Una persona rica en gestos es rica en sentiments.






16/10/2014 09:00:00