Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Els que fan pudor

"Dones del tercer dia". Extraxte del tema de reflexió del Consell Nacional d'A.N.F.E


"Hemos de sumergirnos del todo en la amistad, lo mismo que en Dios, para volver a emprender el camino con una fuerza y potencia nuevas, hacia los hombres, hacia el mundo de ahora: 'no permitas que se pierda nada del amor'. Tenemos la necesidad o, mejor, la exigencia clamorosa de expresar la amistad. Toda vida nace de la liberación en profundidad de nuestras fuerzas afectivas; tratar de vivificarlas, de hacerlas más profundas, de alimentarlas, es prepararse al encuentro definitivo con Dios" (J.M. Rambla).

Aquest mes, al fil dels ensenyaments del Papa Francesc, posem la nostra mirada en Llàtzer (Jn 11, 32-46).

Escoltarem el que Jesús fa en ell, i el que ens convida a fer en nosaltres. Jesús abraça la pèrdua de Llàtzer fins al fons; i quan el dolor i la pèrdua s'abracen, deixen de ser els nostres enemics. "Profundament emocionat, es va acostar al sepulcre" (v. 38) que un dia acolliria també el seu cos. Va recórrer així el camí que després recorrerien les dones després de la seva mort.

"Marta, la hermana del difunto, le dice: 'Señor, tiene que oler muy mal, porque ya hace cuatro días que fue enterrado'. Jesús le contestó: '¿No te he dicho que si tienes fe verás la gloria de Dios ?" (vv. 39-40).

Per veure la glòria de Déu cal anar als llocs que "fan mala olor", que espanten, i no sortir corrents. Cal atrevir-se, a poc a poc, a baixar fins on l'olor no ens deixa passar, i esperar l'aroma inesperat que des de l'amor envairà tota la casa (= tota la nostra vida).
Els llocs que fan mala olor atrauen Jesús. El leprós que va voler tocar expressament també feia molta pudor, i feia mala olor el fill que tornava a casa del pare després d'estar al costat dels porcs. La glòria de Déu passa per aquestes males olors; i necessitem anar-hi per veure-les.

Llàtzer representa el nostre món ferit de mort, malalt. Representa aquesta humanitat davant la qual Jesús ens condueix per estendre les nostres mans. Les persones tenen moltes zones de la seva vida necrosades, atrapades en els sepulcres, i Jesús ens envia a alliberar, a deslligar benes ... a posar en peu. "

"Una auténtica fe -que nunca es cómoda e individualista- siempre implica un profundo deseo de cambiar el mundo, de transmitir valores, de dejar algo mejor detrás de nuestro paso por la tierra." (EG, 183).

És una realitat que no pot passar desapercebuda en les nostres vides: "El nostre amic Llàtzer està adormit; i vaig a despertar-lo" (v. 11). Les fonts de l'alegria, les fonts de la confiança, l'agraïment al món i en nosaltres; aquestes fonts no són mortes, estan adormides; i ens toca despertar-les amb la veu, amb els gestos, amb les mirades.

Davant de Llàtzer, Jesús plora. És com si alguna cosa es trenqués en ell. Contemplem a Jesús profundament humà i vulnerable.

El primer pas és remoure la pedra. Qui jeu darrere la pedra està tancat a qualsevol tipus de relació. Quan la pedra és remoguda, Jesús prega i diu: "Llàtzer, surt a fora!" (V. 34). Ell crida al seu amic, i les seves paraules d'amistat i amor entren dintre de la cova per aixecar-lo, el desperten i li insten a sortir del sepulcre caminant.

Les paraules d'amistat de Jesús ens arriben. Diuen que "el gran dolor dels pobres consisteix en què ningú té necessitat de la seva amistat". Són les paraules de l'amic les que ens enriqueixen i els aixequen. Llàtzer surt a fora: "els seus peus i les seves mans estaven lligats amb benes, i el seu rostre embolicat en un sudari" (Jn 11, 44).

No és lliure encara, està subjecte per les benes. Algunes lligadures poden ser bloquejos interns, dependències, pors, inseguretats. El rostre de Llàtzer està tapat, ocult darrere d'una màscara, no se li pot veure la cara. La tornada a la vida culmina quan Llàtzer està lliure de lligams i pot caminar: se’l pot veure, i ell pot mirar amb claredat.

Despertar, caminar cap a la vida, vol dir ajudar a viure conscientment amb els ulls oberts, sense màscares ni cadenes. "Ningú no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida social i nacional, sense preocupar-nos per la salut de les institucions de la societat civil, sense opinar sobre els esdeveniments que afecten els ciutadans" (EG, 183).

Ens posem al costat de Jesús, amb Marta i Llàtzer, i acollim les seves constants invitacions a afirmar la vida, a possibilitar-la en els altres, i a deixar-la esdevenir en nosaltres en tots els seus registres. Demanem coneixement intern del Senyor, per poder estimar-lo i servir més despertes.

Quins “Llàtzers” em fan mal i ocupen el meu cor? Quins rostres porto davant Jesús? Per qui intercedeixo? A qui poso "veu i rostre" en la meva pregària? El meu compromís cristià em porta a anunciar l'amistat amb Déu en els llocs que "fan pudor"? Quines "benes" deslligo en la vida dels altres?

(Extracte de "Dones del tercer dia", del tema de Reflexió per adoradores del Consell Nacional de ANFE del Maig de 2015)






02/07/2015 09:00:00