Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdit: Alcher de Clairvaux 4

L'ànima vivifica el cos


Per tot el que s'ha dit, l'ànima és el que anima al cos a viure, és a dir, el vivifica.

L'esperit és la mateixa ànima per la seva naturalesa espiritual, i es diu esperit per allò que insufla en el cos. Ànima i esperit són el mateix en l'home, tot i que a un se li designa esperit i a un altre, ànima. Es diu esperit per la natura i ànima per la vivificació. L'essència és la mateixa però les propietats són diferents. Doncs un i idèntic esperit es diu esperit per a si mateix i ànima per al cos.

És esperit en tant que és una substància racional pel que s'ha dit anteriorment, i ànima en tant que és vida del cos, de manera que es diu: "qui perdi la seva vida per mi, aquest la salvarà." (Lluc, IX, 24); és a dir, tot el que per Déu menyspreï de bon grau aquesta vida que és temporal i mortal per la vivificació del cos per l'ànima, en el futur rebrà no només la vida del cos per l'ànima, sinó la vida eterna i la immortalitat.

L'ànima humana pot dir-se indiferentment ànima o esperit, perquè té ser en el cos i fora d'ell: no són -com pensen alguns- dues ànimes, sensual i racional, una per la qual l'home viu, i una altra per la qual sap, sinó que una i la mateixa ànima en si mateixa viu per l'intel·lecte i ofereix la vida al cos pel sentit. El cos humà no pot viure ni néixer sense l'ànima racional, encara que vegeti, es mogui, créixer, rebre forma humana a l'úter abans de rebre l'ànima racional.

De la mateixa manera que observem que els matolls i les herbes es mouen i creixen sense ànima. La vida de l'ànima és doble; una per la que viu a la carn i una altra per a la qual viu en Déu. Ja que en l'home hi ha dos sentits, un d'interior i un altre exterior, i tots dos tenen el seu bé en què fan.

El sentit interior es refà en la contemplació de la divinitat i el sentit exterior a la contemplació de la humanitat. És per això que Déu es va fer home perquè tot home es gaudís en Ell, i tota la conversió de l'home fos cap a Ell mateix, i tot l'amor de l'home fos, en si mateix, de la mateixa manera que pel sentit carnal es mostra la carn i pel sentit de la ment es mostra la contemplació de la divinitat.

 (Alcher de Clarvaux. LIBRO DEL ESPÍRITU Y DEL ALMA cap. 9 PL. XL)






20/03/2017 09:00:00