Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Hug de Sant Víctor 5

On es el teu tresor allí està el teu cor


Hugo de San Victor., De Unione corporis et spiritus. Jacques Paul Migne., P.L 177. (285-294)

Als pensaments en diem juntes, perquè d'alguna manera els desitjos s'agrupen uns amb els altres, igual que les juntes uneixen les extremitats dels membres. Juntura és el vincle que està en el mig i uneix els extrems. I de manera semblant, ja que els pensaments neixen dels desitjos i en certa manera conceben els desitjos, engendrar-los i alimentar els uneixen mútuament entre ells.

En certa manera el següent s'afegeix a l'anterior, ja que d'allò procedeix això i això d'allò. Sobre això vam dir que els desitjos engendren pensaments, ja ningú que conegui a si mateix pot passar desapercebut, que amb el pensament tornem amb més freqüència cap a allò amb el que estem més afectivament units per l'amor.

Per això el Senyor diu en l'Evangeli: "on hi ha el teu tresor, allí està el teu cor" (Mt 6). Com si digués: on està el teu desig, allí està el teu cor, és a dir, on hi ha la teva inclinació, allí està el teu pensament. I al revés, el salmista mostra com els pensaments engendren desitjos, quan afirma: "en el meu pensament (les meves maldats) cremen com el foc" (Salm 38).

Perquè sovint ocupa l'ànima el pensament d'alguna cosa l'amor és tan ardent que encén el cor. Així doncs pel moll dels ossos, que són les més secretes i amagades del cos, entenem convenientment les intencions, que són com la medul•la dels nostres pensaments, perquè en el pensament del cor s'oculta la intenció del pensament.

Com més subtilment l'obrim més penetrem l'interior dels ossos. És clar doncs que les juntes es diu dels pensaments, i les medul•les de les intencions. Falta esbrinar com la paraula de Déu arriba fins a la seva divisió. La primera divisió es dóna entre l'ànima i l'esperit, és a dir, entre els delits carnals i els espirituals.

La segona divisió es dóna entre les juntes, és a dir, entre els pensaments carnals i els espirituals. Primer es discerneixen els delits i si l'ànima està afectada per un desig bo o dolent.

Per això, el discerniment és el primer, perquè pot jutjar més fàcilment qualsevol desig; després segueix el discerniment dels pensaments que són més ocults i més difícils de comprendre.

Perquè de vegades neixen mals desitjos del pensament de coses bones, i al contrari, el pensament de coses dolentes neixen de bons desitjos: no és fàcil discernir o examinar la naturalesa dels pensaments, ja que cal jutjar-los no només pels desitjos d'on procedeixen, sinó també per les conseqüències que originen.

Però perquè es vegi més clarament posem un exemple de com neixen mals desitjos del pensament de coses bones i com de bons desitjos neixen pensaments de coses dolentes. No hi ha ningú que no sàpiga que el desig de robar és dolent, però de vegades del desig de robar ve el desig de matar, i sovint del desig de matar neix l'horror de l'homicidi.

El mal desig brolla del pensament de les coses bones que produeix una inclinació, de la mateixa manera que un brot bo fa dolç el fruit d'una arrel dolenta.

Cogitationes etiam compages vocantur, quia quodammodo ita desideria adinvicem copulant, sicut compages membrorum artus ligant. Compago enim vinculum est quod medium est, et extrema conjugit. Et similiter cogitationes, quia et ex desideriis nascuntur, et desideria generant quodammodo, et haec nutriendo, et illa giguendo utraque ad invicem ligant. Quasi enim praecedentibus sequentia connectunt, quia de illis et ipsae, et illae de ipsis prodeunt. Quod vero desideria cogitationes gignere diximus, nemini qui seipsum cognoscit, ignotum esse potest, quia illius profecto saepius in cogitatione volvimur, cujus amore plus affecti sumus. Unde etiam Dominus in Evangelio dicit: Ubi est thesaurus tuus, ibi est cor tuum (Matth. VI). Ac si diceret: Ubi est desiderium tuum, ibi est cor tuum, id est ubi est affectio tua, ibi est el cogitatio tua. Rursus quod cogitationes desideria generent, Psalmista ostendit dicens: “In meditatione mea exardescet ignis” (Psal, XXXVIII). Quia eius rei cogitatio animo frequenter insederit, illius amor acrior in corde exardescit. Convenienter igitur per medullas, quae in corpore magis secretae sunt et reconditae, intentiones accipimus, quae quasi cogitationum nostrarum medullae sunt, quia in cogitatione cordis latet intentio cogitationis. Quam dum subtiliter discutimus, quasi ad interiora ossium penetramus. Liquet ergo quod recte compages, cogitationes, et medullae dicantur intentiones. Superest inquirere quomodo sermo Dei usque ad divisionem eorum pertingat. Prima divisio est inter animam et spiritum, hoc est inter voluptates carnales et spirituales. Secunda divisio est inter compages, id est cogitationes carnales et spirituales. Primum enim discernuntur voluptates, et utrum bono an malo desiderio affectus sit animus. Quae discretio ideo prima est, quia facilius quisque sua desideria dijudicare potest; deinde sequitur discretio cogitationum, quae magis est oculta, et difficilius comprehenditur. Quia enim ex pravis desideriis bonae nonnumquam cogitationes oriuntur, et rursus ex bonis desideriis pravae cogitationes prodeunt: non facile est cogitationum qualitatem discernere vel discutere, cum non solum ex praecedentibus desideriis, de quibus oriuntur, sed etiam ex subsequentibus quae ipsae gignunt, eas oporteat judicare. Sed ut apertius videatur qualiter ex pravis desideriis bonae, et ex bonis desideriis pravae cogitationes nascantur, exemplo monstretur. Nemo est qui desiderium rapinae nesciat malum esse, sed aliquando ex desiderio rapiendi nascitur desiderium occidendi, et saepe ex desiderio occidendi nascitur horror homicidii. Dum ergo ex malo desiderio cogitatio bonorum gignens affectum prodit, quasi in radice mala surculus bonus dulcem fructum facit.






05/11/2014 09:00:00