Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Sant Agustí 7

Textos escollits sobre la misericòrdia


Els cristians: membres del Cos de Crist misericordiós

Quan parla Crist, de vegades parla únicament en la persona del Cap, que és ell mateix, el Salvador, nascut de Maria Verge; altres vegades parla en la persona del seu cos, que és l'Església santa, estesa per tota la terra. I nosaltres formem part del seu cos, si és que la nostra fe en ell és sincera, la nostra esperança segura i la nostra caritat ardent; estem al seu cos, i som els seus membres, i ens trobem que som nosaltres els que aquí parlem, segons el que diu l'Apòstol: Perquè som membres del seu cos. En molts passatges diu això l'Apòstol. 

I si diguéssim que no són de Crist aquestes paraules, tampoc serien de Crist aquelles altres: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? Perquè també en aquell salm llegeixes: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? Lluny de la meva salvació està el clam de les meves culpes; així com aquí llegeixes: a la vista dels meus pecats, allà trobes: el clam de les meves culpes.

Atès que certament Crist està sense pecat i sense culpa, vam començar a pensar que aquestes paraules del salm no es refereixen a ell. I ens resultaria molt incomprensible i contradictori que no es referís a Crist aquell salm en què trobem tan obertament la seva passió, com si es llegís en l'Evangeli. En efecte, llegim en el salm: Es van repartir la meva roba, i sobre la meva roba van sorts. I per què el mateix Senyor, des de dalt de la creu, va pronunciar amb la seva boca el primer verset d'aquest salm, i va dir: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? Què va voler donar-nos a entendre, sinó que tot aquest salm es referia a ell, en recitar el seu començament? No hi ha dubte, per tant, que les paraules que segueixen, on es diu Les paraules dels meus pecats, són paraules de Crist.

I els pecats, on són, sinó en el seu cos, que és l'Església? Qui parla, doncs, és el Cos i la Cap de Crist. I per què parla com si fos un de sol? Perquè seran els dos una sola carn. Diu l'Apòstol: Aquest és un gran misteri, i jo ho dic de Crist i l'Església. Per això també, quan Crist parla en l'Evangeli, responent als que li van preguntar sobre el repudi de l'esposa, diu: No heu llegit el que està escrit?: que Déu des del principi els va crear home i dona, i l'home abandonarà al seu pare i a la seva mare, i s'unirà a la seva dona, i seran dos en una sola carn Així que ja no són dos, sinó una sola carn.

Si, doncs, va ser ell qui va dir: Ja no són dos, sinó una sola carn, Què té d'estrany, si són una mateixa carn, una mateixa llengua, que tinguin les mateixes paraules del Cap i el Cos, com una mateixa carn que són? Escoltem, per tant, a Crist com a un de sol, però al Cap com Cap, i al Cos com a cos. No és que es separin les persones, sinó que es distingeix la dignitat; perquè la Cap és la que salva, i el Cos és salvat. Manifesti la Cap la misericòrdia, i el Cos lamenti la seva misèria. El Cap està per purificar, i el cos per confessar els seus pecats; es tracta, però, d'una mateixa veu, encara que no estigui escrit quan parla del Cap i quan el cos; però nosaltres en sentir-ho el distingim, tot i que ell parla com si fos un de sol.

Per què no dirà: els meus pecats, aquell que va dir: Vaig tenir fam i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; vaig anar pelegrí i no em vau acollir; ¿Vaig estar malalt i a la presó, i no vau anar a visitar-me? Amb tota certesa el Senyor no va estar mai a la presó. Per què no diria això aquell al que quan li van preguntar: Per a quan et vam veure afamat, assedegat o a la presó, i no et van socorre? Va respondre en la persona del seu cos, dient: Quan no ho vau fer amb un dels meus més petits, m'ho negàveu a mi! Per què no dirà: a la vista dels meus pecats, que va dir: Saule, Saule, per què em persegueixes? I, no obstant això, en el cel ja no patia cap persecució. Però, així com abans del Cap parlava pel cos, i també aquí del Cap diu les paraules del Cos, tot i que sentireu les veus del Cap. Doncs bé, encara que sentiu les paraules del Cos, no separeu del Cap; ni quan sentiu les paraules del Cap separeu el Cos; ja que ja no són dos, sinó una sola carn (Exposició sobre el Salm 37).






20/03/2016 09:00:00