Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Inèdits: Sant Joan Crisòstom

Primera Catequesi baptismal de San Joan Crisòstom


He vingut aviat a demanar-vos els fruits de les coses dites fa poc a la vostra caritat. Car no parlem tan sols per fer-vos sentir paraules, sinó perquè les guardeu en la memòria i ens mostreu amb les obres que recordeu el que hom us diu; més ben dit, no pas a nosaltres, sinó a Déu, que coneix els secrets del pensament.

Per això parlem de catequesi, és a dir, d’instrucció, per tal que, fins i tot quan nosaltres no hi som, el discurs que us fem vagi instruint les vostres intel·ligències. I no heu d'estranyar-vos si tot just al cap de deu dies venim a cercar el fruit de la sembra; perquè en un sol dia es pot sembrar i es pot collir. Som cridats a la lluita, no sols per la nostra pròpia força, sinó enfortits amb l'ajut que ve de Déu. Tots els qui han rebut les explicacions i les han posades en practica, cal que es dediquin a repassar-les i que hi perseverin. Quant als qui encara no han arribat a les bones obres, caldrà que hi arribin, perquè amb la diligencia que hi esmerçaran puguin foragitar la condemna que els comença a caure a sobre amb la descurança. Sí, és possible. És ben possible que el qui ha mandrejat molt. si després hi posa el col!, arribi a compensar la pèrdua del temps passat. Per això s'ha dit: Si avui sentiu la seva veu no enduriu els vostres cors com llavors de la irritació (SI 94,8).

Ho diu amonestant i aconsellant que no ens desesperen!, sinó que mentre vivim aquí baix mantinguem la ferma esperança de recuperar el passat i aconseguir el premi celestial a què Déu ens crida. Fem-ho, doncs, i recerquem els noms d’aquesta excelsa donació. Mentre ignoren la grandesa de llur dignitat, es mostren descurosos els qui reben l’honor. Però, si arriben a conèixer, es captenen amb gratitud i diligència. Altrament, seria ben vergonyós i ridícul que, després d’haver-nos concedit Déu un honor tan gran, ni tan sols en coneguéssim el nom i el significat. I què dic d'aquest do? Només que coneguessis el nom comú del nostre llinatge, rebries ja un gran ensenyament i una gran exhortació a la virtut.

Car el nom d’home nosaltres no el definim com els qui no són cristians, sinó tal com ensenya I ‘Escriptura divina. No és home qualsevol que tingui peus i mans d’home o ús de raó, sinó aquell qui practica confiadament la pietat i la virtut. Escolta el que l'Escriptura diu de Job. Després d'haver afirmat que hi havia un home a la terra d'Arisitide, no el descriu com ho farien els pagans, ni ho diu tampoc perquè tenia dos peus i li creixien les ungles, sinó que, com a indici de la seva pietat, afegia: just, e íntegra, que donava culte a Déu i s’abstenia de tota cosa dolenta (Jb 1,1). Amb això ens fa veure que l’home és així, tal com diu també un altre: Tem Déu i guarda els seus manaments, que això és tot l’home (Coh 12,13). Si el nom d'home conté tanta substancia i és tan alliçonador, ho serà encara molt més aquella altra paraula: fidel.

T'anomenes fidel perquè creus en Déu i tens la justícia que ell t’ha donat, com també la santedat, la puresa d’ànima, la filiació adoptiva i el regne del cel. Tot això és el que ell t'ha donat. Tu, per la teva banda, li confies i dons altres coses: les almoines, les pregàries, la modèstia i totes les altres virtuts. Què dic I ‘almoina? Només que li donis un vas d’aigua freda, ni això perdràs, car ho guarda puntualment per ai dia del judici i t'ho pagarà molt sobradament. I és ben admirable això: que no solament ho guardi en dipòsit, sinó que ho multipliqui amb recompenses.

Els deures del batejat

És això també el que t'ha manat que fessis segons la teva capacitat en tot el que t'ha confiat. És a dir, que augmentis la santedat que has rebut, que amb el bany del baptisme facis brillar més la justícia i la gracia. Això és el que feia sant Pau, quan amb els seus treballs i la seva activitat diligent augmentava tots els bens que havia rebut. I fixa’t en la providència de Déu: no t’ha donat tot això d’un cop ni tampoc te n’ha priva!, sinó que segons què t’ho ha donat i segons què t’ho ha promès. I, per què no t'ho ha donat tot aquí baix? Perquè així tu facis palesa la teva fe en ell, creient que et donarà el que encara no t'ha donat, només perquè t’ho promet, per què, d'altra banda, no ho ha reservat tot allí dalt, sinó que t’ha donat la gracia, la justícia i la santificació de I ‘Esperit? És per alleugerir-te els treballs i per donar-te, amb els dons que ja t’ha fet, una esperança ben fonamentada deis que et farà més endavant.

Per això et diran «neo-il·luminat», perquè, si vols, tens sempre una llum nova i normalment mai no s’apaga. Tant si ho volem com no, després d'aquesta llum ve la nit; però les tenebres no la poden enfosquir: La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres no poden ofegar-la (Jn 1,5). No és tan clar el món quan surt el sol com l’ànima que resplendeix en rebre la gracia de l’Esperit Sant. Considera amb atenció la naturalesa de les coses. Quan la nit s’estén per la terra i tot és fosc, sovint algú veurà un cordill i es pensarà que és una serp, o prendrà per enemic l’amic que s’acosta, o s’espantarà per qualsevol soroll. Però a ple dia no li passarà res d’això, ans ho veurà tot tal com és. Una cosa així s’esdevé a l’ànima.

Quan ve la gracia i foragita les tenebres de l’enteniment, veiem la realitat de les coses i ens resulta sense importància allò que abans ens aterria; i ja ni la mort temem, perquè amb aquesta sagrada iniciació hem aprés bé que la mort no és una mort veritable, sinó tan sols una dormició o un son temporal. Ja no tenim por de la pobresa, ni de la malaltia, ni de res semblant, car sabem que anem avançant cap a una altra vida millor, immortal i incorruptible i lliure de tots aquests alts i baixos. No siguem, donç, tan cobejosos de les coses mortals, ni dels plaers de la taula, ni de l’adorn dels vestits. Tens el vestit millor, tens la taula espiritual, tens la gloria del cel. El Crist ho és tot per a tu: taula, vestit, casa, cap i arrel. Tots els qui heu estat batejats en Crist, us heu revestit de Crist (Ga 3,27).

Vet aquí quin és el teu vestit. Vols saber quina és la teva taula? El qui em menja, així com jo visc pel Pare, també ell viurà per mi (Jn 6,58). I és també la teva casa: El qui menja la meva carn està en mi i jo en ell (Jn 6,57). I és la teva arrel: Jo sóc el cep, vosaltres les sarments (Jn 15,5). I t’és germà, amic i espòs: Ja no us diré servents; vosaltres sou els meus amics (Jn 15,5.15). I de nou diu sant Pau: Us he esposat a un sol espòs, per presentar-vos a Crist com una verge pura (2Co 11,2). I encara: Perquè sigui ell el primogènit entre molts germans (Rm 8,29). I no sols som els seus germans, sinó àdhuc els seus filis: Vés-te’m aquí, jo i els filis que Déu m’ha donat (Is 8,18). I, encara més, som els seus membres i el seu cos. I com si no fos prou tot això que ha dit, per tal de mostrar-nos la benvolença i l’amor que ens ha tingut, ha afegit encara quelcom de més gran i més exacte i s’ha anomenat el nostre cap.






21/03/2015 09:00:00