Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

L'alè de l'Esperit Sant

La inhabitació de l'Esperit Sant ens els nostres cors és l'afirmació fonamental de la vida cristiana.


L’Esperit Sant és la tercera persona de la Santíssima Trinitat. Ho creiem des de petits. Per revelació de Jesucrist sabem que el Pare ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill; quan envià el seu Verb, envià també el seu alè, que també és de naturalesa divina.

La Revelació de l’Esperit Sant ha estat gradual. Des del començament fins a la plenitud dels temps, la missió del Verb i de l’Esperit del Pare va romandre amagada, però activa. En la creació, en les teofanies de l’Antic Testament i en la Llei antiga, en l’exili del poble d’Israel i en l’esperança del seu Messies, ja hi era present l’Esperit. Però no es produeix plenament la seva manifestació fins que Jesús no acompleix la seva missió al lliurar-se a la mort per nosaltres i ressuscitar d’entre els morts.

Solament quan va arribar l’hora de ser glorificat, Jesús promet la vinguda de l’Esperit Sant que serà sempre amb nosaltres i que ens anirà recordant tot el que Crist ens ha dit i ens conduirà a la veritat completa. Fou en la Pentecosta quan l’efusió de l’Esperit Sant completà la Pasqua del Crist.

És molt possible que part d’aquest oblit de l’acció de l’Esperit provingui d’un ambient força depenent dels sentits. És normal que a una persona que solament ompli la seva vida amb realitats materials se li torni molt costerut l’accés a unes realitats tan poc materials com aquesta. Però seria una veritable pèrdua si la nostra consciència cristiana no fos capaç d’adonar-se d’aquesta real i viva presencia de l’Esperit en nosaltres, ja que perdríem el be més preuat que ens feu el mateix Jesucrist. Estem segellats per l'Esperit.

L’amor de Déu s’ha difós en els nostres cors per l’Esperit que ens fou donat (Rom 5, 5). La caritat és el principi d’una nova vida en el Crist, feta possible pel fet que hem rebut la força de l’Esperit Sant (Fets 1, 8). Amb aquesta força els fills de Déu poden donar fruits de caritat, joia, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, temprança, etc. (Ga 5, 22-23).

En una paraula: l’Esperit Sant ens fa homes i dones espirituals i lliures de debò. Ens prepara per caminar cap a Crist, ens dona a conèixer a Crist Ressuscitat, i ens posa en comunió amb Déu perquè donem molt de fruit: “Jo sóc el cep; vosaltres, les sarments. Qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res”. “En això és glorificat el meu Pare: que doneu força fruit; i llavors sereu els meus deixebles”. “No sou vosaltres que m’heu escollit a mi, sinó que jo us he escollit a vosaltres, i us he destinat perquè aneu i doneu fruit, i el vostre fruit perduri” (Jo 15, 5.8.16).

Cal que aquesta presència es torni cada vegada més viva i més conscient en nosaltres, ja que es tracta d’una veritable amistat que és la forma més noble de l’amor. Aquesta amistat és una autèntica comunicació personal de Déu a cadascú de nosaltres i, es tracta d’una comunicació tant intensa que fins i tot l’Eucaristia té com a missió alimentar-la i envigorir-la. Efectivament,

Jesús instituí l’Eucaristia per intensificar la seva presència en els nostres cors. La presència real de Crist en aquest misteri té com a finalitat augmentar la presència espiritual del Crist en els cors dels creients. Des d’aquest punt de vista, podem dir que la presència de Crist en la habitació de l’Esperit en els nostres cors és fins i tot més excel·lent que la mateixa presència eucarística.






17/07/2014 09:00:00