Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

La caritat, amor de comunió

Misericordiae vultus II


II La Caritat Fraterna

1. En l'Antic Testament el primer manament es completarà amb el segon, estimaràs al teu proïsme "com a tu mateix". Al principi la paraula proïsme tenia un significat restringit. Proïsme és sempre "l'altre". Els profetes recordaven que no es podia agradar a Déu sense respectar "als altres homes", especialment als més febles, els estrangers. No obstant això fins i tot amb relació al "estranger" el manament d'amor no és una mera solidaritat, sinó que l'amor al proïsme inclou l'adversari o enemic perquè "estimar és prolongar l'acció divina".

2. Aquest amor únic és central en la visió cristiana:

1. Els dos amors.

L'amor al proïsme és indissociable de l'amor a Déu. Aquest va ser el manament únic de Jesús. (1Jn 4,7) "Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu, i qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. 8 Qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor." Aquest amor és religiós i d'una naturalesa molt diferent de la mera filantropia. En primer lloc pel seu model: Es tracta d'imitar l'amor mateix de Déu. En segon lloc per la seva font: Perquè és l'obra de Déu en nosaltres. (Rm 5,5) "Més encara, ens gloriem fins de les mateixes tribulacions, perquè sabem que la tribulació produeix la constància; 4 la constància, la virtut provada; la virtut provada, l'esperança. 5 I l'esperança no quedarà defraudada, perquè l'amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l'Esperit Sant, que ens ha estat donat."

Com podríem nosaltres ser compassius si no ens ho ensenyés el Senyor? Com ser compassius si l'esperit no es vessa en els nostres cors? L'amor ve de Déu i torna a Déu. (1Jn, 4,7) "Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu, i qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu." Per això la caritat és l'acció essencial dels deixebles de Jesús. Aquest manament és nou. El va inaugurar Jesús.

2. L'amor és un Do.

La caritat cristiana és vista d'acord amb la imatge de Déu que és Do Gratuït, sense mèrit per part nostra. La caritat no va menysprear a ningú, fins i tot els enemics. No desanima. Perdona sense límits. (Mt 18, 21) "Llavors es va avançar Pere i li va dir: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». 22 Jesús li va respondre: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set." Retorna bé per mal. (Rm 12,14) "Beneïu els qui us persegueixen, beneïu; i no maleïu mai. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren." És pacient. En el matrimoni s'expressa com do total d'un mateix. (Ef 5, 25) "Marits, estimeu a la vostra dona, com Crist va estimar a l'Església i es va lliurar per ella." Aquest és el missatge de l'himne a la caritat de Sant Pau. (1 Cor, 13)

Capítol 13. 1 Encara que jo parlés totes les llengües dels homes i dels àngels, però no estimés, sóc com una campana que ressona o un platet que dringa. 2 Encara que tingués el do de la profecia i conegués tots els misteris i tota la ciència, encara que tingués tota la fe, una fe capaç de traslladar muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Encara que repartís tots els meus béns per alimentar els pobres i lliurés el meu cos a les flames, però no estimés, no em serveix per a res. 4 L'amor és pacient, és; l'amor no és envejós, no fa ostentació, no s'envaneix, 5 no procedeix amb baixesa, no busca el seu propi interès, no s'irrita, no tenen en compte el mal rebut, 6 no s'alegra de la injustícia, sinó que s'alegra amb la veritat. 7 L'amor tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. 8 L'amor no passarà mai.

3. L'amor és comunió.

Com va ensenyar Sant Joan és comunió del Pare del fill i de l'esperit Sant. Aquest amor es difon en nosaltres i ens convida a participar d'ell no només estimant Déu sinó vivint una intensa comunió religiosa d'intercanvi i reciprocitat. Aquest foc d'amor ha d'animar el nostre cor. Aquest amor exigeix renúncia fins a la mort. Per aquesta caritat el creient roman en comunió amb Déu. (Jn 17, 26) Aquesta caritat és el testimoni pel qual el món pot creure (Jn 17, 21) "21 Que tots siguin u: com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat. 22 Jo els he donat la glòria que tu m'has donat, perquè siguin u com nosaltres som u -jo en ells i tu en mi- perquè siguin perfectament un i el món reconeixerà que tu m'has enviat, i que jo els vaig estimar com tu em vas estimar. 24 Pare, vull que els que tu em vas donar estiguin amb mi on jo estigui, perquè contemplin la glòria que m'has donat, perquè ja m'has estimat abans de la creació del món. 25 Pare bo, el món no t'ha conegut, però jo et vaig conèixer, i ells han reconegut que tu m'has enviat. 26 Els vaig donar a conèixer el teu nom, i els el faré a conèixer, perquè l'amor amb què tu em vas estimar estigui en ells, i jo també estigui en ells».






12/11/2015 09:00:00