Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Pensar a la llum de la fe

La dinàmica de la fe ens porta a una constant revisió dels nostres criteris generals d'actuació.


Posar l’enteniment sota la llum de la fe no significar renunciar a pensar. Això seria infantilisme. Més aviat vol dir alliberar-nos de tot convenciment que no vingui de Déu. I certament aquesta tasca reclama adonar-nos ben bé del mal que pot causar-nos una idea falsa o inexacta.

Imaginem un pare que educa els seus fills amb excessiva agressivitat o autoritarisme, per una idea mal entesa de la pedagogia familiar; o el terrorista incapaç de canviar degut al convenciment dels seus ideals; o el noi o la noia equivocant-se en el seu projecte de vida per no posseir una valoració correcte de les seves qualitats. En aquestes situacions i d’altres molt semblants, hi ha més error en el pensament que en la voluntat.

La virtut de la fe il·lumina la nostra manera de pensar i la posa sota la llum de la paraula de Déu. Es pot donar una creixent paràlisis del nostre creixement si no som capaços de garbellar les nostres pròpies opinions o certeses, a les quals tant sovint estem apegats. Fins i tot una forma de pensar aparentment raonable pot no està moguda veritablement per l’amor. Una forma “raonable” d’entendre la virtut de la pobresa potser ens porta a fer una almoina de tant en tant i d’una forma que no esta gens d’acord amb l’esperit de la veritable justícia evangèlica.

Potser hi ha en nosaltres criteris generals sobre el valor de la igualtat, sobre la importància de la salut, sobre el sentit de la llibertat, sobre el treball etc. que han estat formats segons els criteris d’una determinada època, sota la pressió de l’ambient o la moda, i mai no han estat garbellats a la llum de la fe. A vegades, poden ser criteris bons però mal entesos, o senzillament bloquejats: “no puc més d’aquesta situació laboral”, “la meva família no podrà viure sense aquestes vacances que tant desitja” “he d’acabar aquests estudis que vaig començar” etc.

Quantes vegades molts errors en la vida cristiana es podrien haver evitat, si en algun moment i amb sinceritat de cor ens haguéssim preguntat a nosaltres mateixos: “les coses son així tal com les penso?” “Estarà Déu d’acord amb el que jo penso que ha de ser el meu treball, el meu descans, el meu lleure, el meu consum, la meva relació amb els altres?”

En altres ocasions el problema prové no tant dels criteris que tenim, sinó dels que no tenim, els criteris absents en la nostra manera habitual de raonar; es tracten de realitats o valors que no estaran mai integrats en la nostra vida senzillament perquè mai hem dedicat una mica de temps a pensar-hi. Examinar si els nostres criteris tenen la deguda claredat o profunditat, o si estan integrats orgànicament amb la resta de coneixements o conviccions, és una tasca necessària per poder esdevenir homes i dones nous en l’Esperit.

La dinàmica de la fe ens porta a confrontar la nostra conducta i el nostre pensament amb l’Evangeli, sense acomodar-los als nostres capricis o gustos ni escollir allò que precisament confirmi les nostres posicions.






31/07/2014 09:00:00