Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Ressenyes: Cartas del diablo a su sobrino

Cartas del diablo a su sobrino de C. S. Lewis és la història més atractiva sobre la temptació que mai s'hagi escrit


Cartas del diáblo a su sobrino., Clive Staples Lewis. Rialp. Madrid (2003) ISBN: 9788432129858

Clive Staples Lewis (Belfast, Irlanda del Nord, 29 novembre 1898 Oxford, Anglaterra 22 de novembre de 1963), popularment conegut com a C.S. Lewis, i anomenat Jack pels seus amics, va ser un medievalista, apologista cristià, crític literari, acadèmic, locutor de ràdio i assagista britànic. És també conegut per les seves novel·les de ficció, especialment per les Cartas del diable al seu nebot, Les cròniques de Narnia i la Trilogía cósmica, i per assajos apologètics com “Mero Cristianismo”, Milracles o El problema del dolor.

Lewis va ser un amic proper de J.R.R.Tolkien, l'autor d'El Senyor dels Anells. Tots dos autors van ser prominents figures de la facultat d'Anglès de la Universitat d'Oxford i membres actius del grup literari informal d'Oxford conegut com els “Inklings”. D'acord a les seves memòries denominades Sorprès per l'alegria, Lewis va ser batejat a l'Església d'Irlanda quan va néixer, però durant la seva adolescència es va allunyar de la seva fe. A causa de la influència de Tolkien i altres amics, quan tenia prop de 30 anys, Lewis es va reconvertir al cristianisme, sent "un seglar molt comú de l'Església d'Anglaterra". La seva conversió va tenir un profund efecte en les seves obres, i les seves transmissions radiofòniques en temps de guerra sobre temes relacionats amb el cristianisme van ser àmpliament aclamades.

El 1956 va contreure matrimoni amb l'escriptora nord-americana Joy Gresham, 17 anys menor que ell, que va morir quatre anys després a causa d'un càncer ossi, a l'edat de 45 anys. Lewis va morir tres anys després de la seva esposa, el 1963, a causa d'una insuficiència renal. Les obres de Lewis han estat traduïdes a més de 30 idiomes, i ha venut milions de còpies al llarg dels anys. Els llibres que componen Les cròniques de Narnia han estat els més venuts i s'han popularitzat en el teatre, la televisió i el cinema. Exemples d'això inclouen la sèrie de televisió de la BBC el 1988, l'adaptació al cinema del Lleó, la bruixa i l'armari el 2005, El príncep Caspian en 2008, i La Travessia del Viatger de l'Alba el 2010. L'èxit d'aquestes últimes produccions ha portat a iniciar els projectes d'adaptació de El nebot del mag, i Cartes del diable al seu nebot.

L'etern clàssic sobre “les últimes novetats de l'Infern i les irrebatibles respostes del Cel” .Aquesta clàssica obra mestra de sàtira ha entretingut i il·luminat a lectors arreu del món amb la seva irònica i astuta representació de la vida i les debilitats humanes des del punt de vista de Escrutopo, l'assistent d'alt rang de “El nostre Pare de Baix”.

En aquest divertidíssim, molt seriós i excepcionalment original llibre, C.S. Lewis comparteix amb nosaltres la correspondència entre el vell diable i el seu nebot Orugario, un novell dimoni encarregat d'assegurar-se la condemnació d'un homa jove.
 
Cartes del diable al seu nebot és la història més atractiva sobre la temptació - i el triomf sobre ella - mai escrita. Transcric el prefaci: No tengo la menor intención de explicar cómo cayó en mis manos la correspondencia que ahora ofrezco al público. En lo que se refiere a los diablos, la raza humana puede caer en dos errores iguales y de signo opuesto. Uno consiste en no creer en su existencia. El otro, en creer en los diablos y sentir por ellos un interés excesivo y malsano. Los diablos se sienten igualmente halagados por ambos errores, y acogen con idéntico entusiasmo a un materialista que a un hechicero. El género de escritura empleado en este libro puede ser logrado muy fácilmente por Cualquiera que haya adquirido la destreza necesaria; pero no la aprenderán de mí personas mal intencionadas o excitables, que podrían hacer mal uso de ella.

Se aconseja a los lectores que recuerden que el diablo es un mentiroso. No debe aceptarse como verídico, ni siquiera desde su, particular punto de vista, todo lo que dice Escrutopo. No he tratado de identificar a ninguno de los seres humanos mencionados en las cartas, pero me parece muy improbable que los retratos que hacen, por ejemplo, del padre Spike, o de la madre del paciente, sean enteramente justos. El pensamiento desiderativo se da en el Infierno lo mismo que en la Tierra. Para terminar, debiera añadir que no se ha hecho el menor esfuerzo para esclarecer la cronología de las cartas. La número XVII parece haber sido redactada antes de que el racionamiento llegase a ser drástico, pero, por lo general, el sistema de fechas diabólico no parece tener relación alguna con el tiempo terrestre, y no he intentado recomponerlo. Evidentemente, salvo en la medida en que afectaba, de vez en cuando, al estado de ánimo de algún ser humano, la historia de la Guerra Europea carecía de interés para Escrutopo

C. S. LEWIS Magdalen College, 5 de julio de 1941






15/11/2014 11:00:00