Hola, em dic Joan Martínez, i et dono la benvinguda a aquest espai virtual
que espero no et defraudi.

Soc mossèn catòlic, i faig de filòsof, i a estones, de poeta.
Però ja des d'ara m'agradaria ser el teu amic.

Ressenyes: Los misterios del cristianismo

Los misterios del cristianismo de Scheeben, una obra colossal de teologia per qui vulgui formar adequadament la seva fe cristiana.


Scheeben, Mathias Josef, "Los misterios del cristianismo. Su esencia, significado y conexión, en la perspectiva de su carácter sobrenatural" (traducció de l'alemany per Antonio Sancho). Barcelona. Herder, 1960

Matthias Joseph Scheeben, va néixer a Meckenheim, prop de Bonn l’1 de març de 1835 i va morir a Colònia el 21 de juliol de 1888. Va ser un excel.lent sacerdot catòlic alemany, teòleg, místic i escriptor prestigiós.

Scheeben manté que el cristianisme va entrar al món com una religió plena de misteris. Es va presentar com el "misterio de Cristo" i com el "misterio del reino de Dios". Les seves idees, les seves doctrines eren desconegudes, inaudites i havien de romandre inescrutables, insondables. El seu caràcter misteriós, que es va manifestar d'una manera bastant profunda en les seves veritats fonamentals més senzilles, era bogeria pels pagans i escàndol per als jueus i en endavant tampoc es va treure aquest caràcter misteriós que segueix sent sempre bogeria i escàndol per a aquells que ho van mirar, amb ulls profans com els pagans, o el van rebre amb cor incircumcís com els jueus.

Amb cruel sarcasme es van burlar uns i altres del seu ésser misteriós, titllant-lo de fosc, supersticiós, il·lusori i destarotat. Molts esperits, massa nobles per menysprear l'elevada i benèfica força del cristianisme, o massa respectuosos amb la fe de la seva infantesa i l'herència rebuda dels seus pares per rebutjar-la orgullosament, però no prou humils per lliurar-se a ella amb cor infantil, van voler treure el vel al santuari del cristianisme, van voler suprimir el misteri, per alliberar del seu fosc embolcall el gra de la veritat i treure-ho a la llum. Tot i amics del cristianisme, no sempre van poder alliberar-se de cert recel davant la foscor dels seus misteris.

Aquest magnífic llibre, lluny de rebutjar o mirar amb recel al cristianisme pels seus misteris, descobreix en ells precisament el millor que ens aporta la seva elevació divina, de manera que l’essència del cristianisme són els seus misteris, ja que la Revelació cristiana porta al front el senyal d'una contradicció interior perdria el seu prestigi si no proposés misteris. Poc quadraria a la divinitat de Crist haver-nos ensenyat únicament coses que podríem aprendre d'algun home o descobrir per nosaltres mateixos i comprendre del tot.

D'una manera sistemàtica i apassionant Scheeben exposa els misteris del cristianisme en general: la Santíssima Trinitat, el misteri del pecat, la creació, el misteri de Crist i de la gràcia, el misteri de l'Església, i la justificació. Però en recórrer la galeria dels misteris del cristianisme ho fa d'una manera harmònica i bell. Efectivament, encara que les veritats fonamentals del cristianisme són i segueixen sent veritables misteris per a la raó humana, és a dir, veritats que la raó de seu no pot conèixer realment ni concebre en la seva essència sinó mitjançant conceptes anàlegs, i per tant sempre foscos i inadequats, mostra amb encert que les veritats del cristianisme es remunten al seu caràcter sobrenatural i si els anem combinant entre si, s'aixequen i il.luminen recíprocament i s'uneixen formant un sistema admirable, en el qual veiem brillar amb tota la seva grandesa la majestat divina del cristianisme.

Scheeben mostra així que és possible un coneixement científic dels misteris cristians i el caràcter científic de la teologia. Ni el racionalisme ni el fideisme (o el fonamentalisme) són visions encertades, ja que eliminen un dels dos termes de la relació. Per Scheeben la raó i la fe són dues llums que, encara que partint d'una sola font (Déu) han de distingir respecte a les seves pròpies àrees i principis. El cristianisme s'estableix entre raó i fe una "relació de servei" però no de submissió. No es tracta d'una relació d'esclavitud, ja que la raó juga un paper ple i insubstituïble per a la fe. Scheeben prefereix la imatge de la relació entre els cònjuges. La raó teològica i el coneixement dels misteris de Déu no poden existir sense que la raó sigui fecundada per la llavor de la fe, i la fe sense la raó no pot créixer o desenvolupar convenientment.

Precisament les dues naturaleses de Crist ofereixen una analogia justa que capta la relació entre raó i fe, entre la filosofia i la teologia.

A parer meu, aquesta obra colossal de teologia és punt obligat de qui vulgui formar adequadament la seva fe cristiana amb capacitat per donar raó dels seus continguts des d'un punt de vista racionalment que no racionalista- sense perdre l'accés a la bellesa de la fe. Molt adequat per a tot tipus de persones desitjoses de formar i articular la seva fe cristiana i preparar-se per un diàleg que els permeti donar raó de la seva esperança en el món actual.






01/09/2014 09:00:00